Resumen
Homes sense dones aplega set narracions curtes, signades per Haruki Murakami (Kyoto, 1949) totes les quals tracten de relacions entre homes i dones, excloses les matrimonials de caràcter fidel i estable. Nuvis i amants es reparteixen els temes aquí tractats, focalitzats sempre sota la perspectiva dun narrador masculí en primera persona.
Les diverses històries mostren la característica comuna dacabar en ruptura de parella ja es tracti de casos de festeig o, més freqüentment, dadulteri. Els protagonistes són homes sense dones perquè, en general, tracten amb les daltres que, o moren o acaben per tallar les seves relacions. Els motius daquesta última actitud oscil·len entre el tedi o la intervenció del marit burlat o larribada dun amant amb grans atractius que reclama exclusivitat. La temàtica resulta una mica reiterativa encara que lhabilitat de lautor consisteix a presentar imaginatives variants dun mateix assumpte i donar-los aparença dalguna cosa diferent. De totes elles la més original és la titulada "Samsa enamorat" inspirada en "La Metamorfosi" de Kafka, i en certs aspectes més kafkiana, fins i tot, que el mateix original. Murakami és un escriptor expert en transmetre eficaçment al lector impressions i sentiments dels personatges però en aquests relats la seva inclinació cap a un tractament narratiu que atregui un públic ampli va en perjudici de la seva qualitat literària. Les narracions estan tècnicament ben resoltes i escrites amb estil fluid, al contrari del que succeeix amb altres novel·listes japonesos. En contrapartida, el seu contingut es limita a analitzar els personatges només en funció de la seva problemàtica respecte al tracte amb les dones, sempre des dun plantejament que tendeix a identificar sexe amb amor. La tolerància i el permisivisme són elements de fons constants, sigui quin sigui lentorn social, ledat i el nivell cultural dels protagonistes. El propòsit de tan repetida incidència en aquesta temàtica sembla ser no fer literatura eròtica, encara que hi hagi crues referències a lerotisme, sinó qüestionar la consideració del matrimoni com a unió exclusiva i per sempre dels cònjuges.