Resumen
La violència entre dues comunitats que comparteixen una mateixa terra ve de lluny. Probablement quasi ningú recorda des de quan ni fins i tot el primer perquè. És atiada per fonamentalismes dels dos costats, gestionada per cabdills sense ànima i regida pel menyspreu envers lésser humà. Gent dorigen comú, de trets antropomòrfics semblants, que viu en una terra similar, es baralla buscant lanihilació de laltre. Fins al final. Amb totes les seves conseqüències. Enmig daquest odi irrespirable, quin paper hi pot jugar la història particular de dos joves? I si resulta que aquesta parella són també instruments de mort? Hi cap laventura personal, lentesa més enllà dels pobles separats?El títol és un fragment duna frase de lAlcoràque és aplicable als individus de dos pobles que malden per destruir-se. Simetries col·lectives enfrontades que a escala individual condueixen a la incomunicació, al monòleg no sempre escoltat, a la soledat, a la desesperació:"Quan sapleguin les feres, que es pregunti a les víctimes el pecat que va causar el seu assassinat. Quan linfern sigui atiat, quan sapropi el Paradís, tota ànima sabrà el que pot presentar a lAltíssim".<
