Resumen
Més que una atípica hist&242;ria d&8217;amor, Amor d&8217;idiota és una narració sobre l&8217;amor. Ambientada a la Barcelona postolímpica, en plena crisi, quan el retorn a la quotidianitat després d&8217;uns mesos de somni es feia més dur, explica la hist&242;ria d&8217;un jove que, a punt de fer trenta-cinc anys, despla&231;at, ven&231;ut i sense perspectives clares de futur, viu dues circumst&224;nces que, potser, el for&231;aran a canviar de vida. D&8217;una banda, la coneixen&231;a, amb cinc mesos de retard, de la mort d&8217;un amic i, de l&8217;altre, l&8217;impacte de la trobada amb una dona jove que es dedica a penjar banderoles als fanals de la ciutat.
Amor d&8217;idiota comen&231;a una g&232;lida nit de gener de 1993, quan els p&232;ls del pubis de Sharon Stone triomfaven a casa nostra, i s&8217;acaba un divendres de maig del mateix any, poc després del concert de Bruce Springsteen a l&8217;Estadi Olímpic. Com en altres novel·les de l&8217;autor, el teló de fons barceloní no fa sinó emmarcar hist&242;ries concretes de gent molt concreta: persones de carn i ossos que, enmig de la confusió, intenten aferrar-se a valors segurs, l&8217;amistat, a valors suposats, l&8217;amor o a tots dos alhora. A l&8217;espera de temps millors, la ciutat tan sols pot oferir el que ha ofert d&8217;en&231;&224; de fa dos mil anys: recer, aixopluc i una mica, o molta, distracció.
<
