(a)poemes: antologia poetica

Resumen

Els (a)poemes (que no és només —o potser gens— l«a» privativa —el prefix grec—, que precedeix, parentèticament, el substantiu masculí plural genèric) que aquí es presenten i representen —i mai no serà millor titllada lempresa de re-presentació— constitueixen una culminació dartesania filològica i sublimació poètica, fruit danys de treball (i de plaer), dhores dinventiva, de temps denginy, dascètica imaginativa, però també, cal no oblidar-ho, de picar pedra de llenguatge. Són (a) poemes en tots els sentits preposicionals possibles (i potser fins i tot els impossibles), i són també poemes (a) pel sentit primigeni de la lletra primera de lalfabet, i pel sentit que sol donar-se a aquesta lletra dexcel·lència (si sens permet dafegir-hi interpretacions afalagadores). Alfred Sargatal ha treballat cos a cos (poema a poema) per fer ressonar amb molta de magnitud i substància la poesia de.e. cummings en català, feina ímproba i esplèndida, si no monumental. Una crestomatia selecta però generosa de més dun centenar de poemes. El lector que pugui mínimament (o màxima) acarar i seguir a partir de loriginal aquestes versions en podrà donar fe. Del pròleg de VÍCTOR OBIOLS