Resumen
Lautor es va llevar un dia amb mal de cap. Es va mirar al mirall, feia mala cara. Havia anat a dormir tard la nit anterior, si, per&242; no recordava pas haver fet cap excés tret de les poques hores de son. Al cap duna estona, fent cas del que piuen els Pets en una can&231;ó, ca redescobrir el Vichy i en dos dies ja estava recuperat. De la constatació que, arribada una edat, més o menys la quarentena, el problema no és aguantar una llarga nit de festa, sinó els tres dies que hom triga a recuperar-se, sorgeix aquesta crónica sentimental duna generació. La generació dels nens que van néixer cap als anys seixanta amb els Planes de Desarrollo i que es van passar la inf&224;ncia jugant a xapes i a bales pel carrer; la dels nens que van viure la mort de Franco en plena adolesc&232;ncia i que, ja joves, van decidir jugar a comunistes i rockeros en manis i concerrts sense creures gaire la Transició. Ara que tenen quaranta anys (i ja han fet tard per lamiguisme, el poder i els diners), sadonen que la vida és més apassionant del que els havien volgut fer creure.<
