Resumen
A lèpoca del modernisme la natura es va refermar com a font inexhaurible dinspiració artística. Influïts pel culte a la natura, els creadors van configurar un imaginari poètic, simbòlic i oníric, mentre els científics, que vivien la repercussió del darwinisme, encetaven el debat entre creacionistes i evolucionistes. Daltra banda, els plantejaments antimaterialistes i idealistes, que, en alguns casos, havien coincidit amb els postulats de les teories de levolució, van conformar el marc de sensibilitats del moviment simbolista, en què els paisatges de lànima sestenien des de laproximació a linconscient fins al viatge a illes inexplorades. Aquesta obra, que aprofundeix en la interrelació entre les arts i la naturalesa, integra tots aquests fenòmens des duna òptica plural i orgànica.
