Resumen
Lluís Bagaria (Barcelona, 1882 - L’Havana, 1940), fou el caricaturista més popular de la premsa catalana i espanyola dels anys vint i trenta. Autodidacta i bohemi, amb el seu traç va renovar el concepte il·lustratiu de la caricatura a la península, creant el seu propi estil, seguit posteriorment per molts dibuixants i humoristes gràfics. Nascut i format a Barcelona a finals del segle XIX, va ser a Madrid on assolí un èxit sense precedents per a un ninotaire.
Tornà a Catalunya a l’esclat de la guerra civil per dibuixar cada dia una vinyeta a la primera pàgina de La Vanguardia. Aquella col·lecció de caricatures constitueixen la culminació de la seva carrera artística, on depura al màxim l’estil decorativista i afina la sàtira per realitzar un clam pacifista i antifeixista. Entre la tardor de 1936 i la primavera de 1938 ens oferirà la seva visió més descarnada, els dibuixos més sobris i el traçat més dur. Com tots els soldats de la República, ell va perdre també la seva batalla, lliurada tan sols amb un llapis i gran quantitat d’enginy. Coincidint amb el 125è aniversari del seu naixement, recollim avui una acurada selecció d’aquelles petites obres mestres, per certificar que la seva lluita no fou del tot estèril.<
