Resumen
A Bresca hi ha un tema que centra totes les històries: lamor. Un sentiment que pot tenir moltes cares; pot ser possessiu, com a «Melodrama alcoià»; rutinari, com a «I el llop senfarinà la poteta»; o bé melangiós, al bell mig de la misèria, com a «Demà demanarem» o a «De tant que et vull et trec un ull». Amors ensopits, amors sublims: «El naixement de la Gorgona», «La torsimany», «La felicitat dÈdip»... Amors creadors i amors destructors, en una varietat gairebé infinita, com gairebé infinits són els homes i les dones i les seves circumstàncies.<
