Resumen
Ella podria fer-ho, com ho feia
quan l’infantesa teua reclamava
bressoleig i cançons. Ella sabria
adormir a la ira, acaronar-la,
i defensar-te del malson de dur-la
tothora al teu costat. Tu no saps fer-ho.
No s’adorm. Li fa mal alguna cosa
que a tu et fa mal també. I en vindre el dia
us trobarà nedant claror i insomni.
Ja ho veus: no vol la ira amb tu adormir-se.
No la saps bressolar com cal. L’enutja
la teua torpitud en intentar-ho.
(Ella sí que sabria...)
