Resumen
&171;era jovencíssima. I en veure-la entrar a la pista
del peepshow em va semblar que veia un ésser irreal:
gairebé nua, desplegant aquell llen&231;ol de setí vermell en el llit
rodó que girava lentament... Era un &224;ngel, un &224;ngel ros,
amb el nas petit, els llavis gruixuts i uns ulls grisos que
semblaven mirar-te des de la infantesa.&187;
Una noia joveníssima i un home madur sense il·lusions. Així inicia Jordi Coca Cara d&224;ngel, una obra esfere&239;dora el protagonista de la qual ha arribat a un punt mort de la vida. Fins que un bon dia descobreix la bellesa irreal i pura de la Cris. Ella és la flor més perfecta, el fruit més olorós, el millor perfum... La seva imatge lestimula, lajuda a enterrar el passat i el retorna a la vida. Per&242;, alhora, aquesta estranya bellesa li desvetlla una b&232;stia obscura que lempeny a superar els límits i a esbotzar les barreres convencionals. Lentament, lhome madur i sense il·lusions es lliurar&224; als sentiments t&232;rbols i desesperats de qui se sent perillosament insaciable.
<
