CELESTINO TARAMBANA

Resumen

El Celestino viu en una cabana al costat del riu, fa castells de gel, abraça els arbres i dorm sota els estels. La seva única companyia és la Rosamunda petita com una libèl·lula i gairebé transparent. Però un dia el Celestino està de mal humor i la Rosamunda desapareix... Aquesta història interpreta la realitat des d’una perspectiva fantàstica i realitza una anàlisi social des de la mirada d’un personatge incomprès i solitari.

La fantasia del Celestino topa amb observadors freds i implacables que, emparant-se en la seva posició de poder, jutgen els demés des d’una perspectiva plena de prejudicis i carent de bones intencions. Així, els personatges que passen per aquesta història són un mirall d’una societat hostil que, malgrat el seu discurs solidari, donen l’esquena als més dèbils.

Però el Celestino Tarambana també parla de la bondat, la soledat i de la realitat poètica dels somnis. D’una manera senzilla, evoca la mirada neta dels nens, que tantes vegades és manipulada pels adults sense diàleg ni respostes.

Aquesta obra no s’acaba amb la primera lectura. És un relat que pretén provocar preguntes; una història ambivalent que, amb accent satíric, pot servir per entendre la necessitat de tendresa i consol d’algunes persones que no són més que un número per a la societat. Les il·lustracions sempre suggeridores de la Mariona Cabassa aporten calidesa i frescor i complementen a la perfecció el to poètic d’aquest llibre.

3r PREMI LLIBRE INFANTIL I JUVENIL MILLOR EDITAT 2006
MINISTERI DE CULTURA

Text de Marisa Núñez
Il·lustracions de Mariona Cabassa
Traducció del castellà dAriadna Martin <