Resumen
En el decurs del segle XX, la música ha estat una de les eines per magnificar la imatge dels governants i, en general, dels aparells de poder més utilitzats pels règims polítics més diveros. Des de la cançó popular fins als últims èxits del rock i el pop, passant per autors dèpoques pretèrites, les relacions entre art musical i poder polític han estat fructíferes però sempre interessades.
Aquest assaig repassa la contradicció en les idees polítiques de Richard Wagner i les influències en les seves obres, tant escèniques com teòriques.
A partir daquí, Jaume Radigales demostra la fraudulenta i interessada utilització de Wagner -i de molts altres compositor-. Per part del nacional-socialisme alemany, així com la també interessada prohibició que de la música wagneriana sen fa, de manera no legislada, a lestat dIsrael.
Lany 2001 el pianista i director dorquestra argentinoisrealià Daniel Barenboim va obrir la caixa dels trons en interpretar, a Jerusalem, peces de Wagner. És a partir daquests fets quan es qüestiona la legitimitat daquella prohibició, tenint en compte la també contradictòria política cultural dIsrael i, a més concretament, de la seva Orquestra Filharmònica. Amb aquest text, lautor fa una crida a la reflexió, asserenada i desapassionada, a partir del desemmascarament i la relativització de les idees polítiques i de la música del mateix Wagner.
Aquest treball, que combina amb encert lerudició i la recerca dun lloc no polititzat per a la música en la societat de masses, va ser proclamat guanyador ex aequo de la tercera edició del premi IDEES dAssaig Breu 2004.
BIOGRAFIA AUTOR
Jaume Radigales (Barcelona, 1969) És doctor en Història de lArt i professor titular de la Universitat Ramon Llull, on imparteix les assignatures dEstètica i de Llenguatge Musical a la Facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna.
Ha publicat, entre daltres, El pensament musical de Joan Maragall, Lòpera, Els orígens del Gran Teatre del Liceu, Músiques per a la mort, Sobre la música. Reflexions a lentorn de la música i laudiovisual i Victòria dels Àngels, a més duna monografia sobre Mort a Venècia de L. Visconti. És crític musical de La Vanguardia i corresponsal a Barcelona de la revista Ritmo. Realitza i presenta el programa Una tarda a lÒpera a Catalunya Música.
<
