Resumen
En el curs del viatge a la Ciutat dels Morts, en el cor duna selva africana plena avessar de fantasmes, monstres i"éssers curiosos", lheroi i lheroïna dEl bevedor de vi de palma senfronten a proves a través de les quals defineixen la pròpia identitat i assoleixen els valors humans, culturals i cívics de lafricanitat.Les narracions dAmos Tutuola, que relaten històries fantàstiques en un pidgin Englishingènuament posat per escrit, van ser rebutjades pels intel·lectuals nigerians de laprimera generació, que maldaven pel reconeixement de les seves literaturesmitjançant la hipercorrecció lingüística i una reproducció de les normes narrativesoccidentals. No obstant, Tutuola és reivindicat per escriptors nigerians contemporanis com Chinua Achebe o Wole Soyinka (premi Nobel de 1986), per a qui el llenguatge popular de Tutuola representa una mena de punt límit per a les categories de lenteniment literari occidental:"Aquesta classe danglès salvatgement espontani fereix els crítics europeus en el seu punt flac, lavorriment davant la seva pròpia llengua i la cerca de noves emocions".El bevedor de vi de palma, acollida per Dylan Thomas com una"formidable històriadiabòlica", va irrompre a la literatura mundial amb la frescor i la potència duna obra mestra fundacional, perquè amb ella naixia la narrativa negro...<