Resumen
Pasqual Maragall es proposa canviar Catalunya en el mateix sentit que va canviar Barcelona: en el sentit de la justícia i de la qualitat de vida. Per aix&242; escriu: &171;El canvi no és un somni&187;. I aclareix: &171;¿Quina és la Catalunya que proposo? Jo vull un país que mobilitzi totes les seves energies, que no desaprofiti cap talent, que estimuli els innovadors i els emprenedors, que miri sempre endavant, que confi&239; en la seva gent&187;. El punt de partida b&224;sic daquest discurs és el seg&252;ent: Catalunya és una nació, una comunitat de persones amb consci&232;ncia de posseir una personalitat hist&242;rica diferenciada i amb voluntat de projectar-se cap al futur per mitj&224; del seu autogovern. I lautogovern implica la gestió de les mat&232;ries que determinen de manera directa la qualitat de vida dels ciutadans: sanitat, ensenyament, pensions, ¡nfraestructures, ordenació del territori, cultura, seguretat..., així com el control dels recursos propis.<
