Resumen
Amb una manca de pudor inusual al món de les lletres, Terenci Moix s’enfronta al propòsit més arriscat de la seva carrera: mostrar-se plenament tal com és mentre explora a fons en la seva identitat. En una infantesa dominada pel cinema, realitat i fantasia estableixen un joc sorprenent l’objectiu del qual és accedir al més profund d’una sexualitat turmentada i inconformista. Obra lírica i sarcàstica, tendra i patètica, El cinema dels dissabtes –el primer volum de les memòries, amb el qual s’inicia la seva publicació en català— traça alhora un fresc ambiciós de la vida barcelonina dels anys cinquanta i seixanta.<
