Resumen
Hi ha autors i obres que resisteixen el pas del temps duna manera admirable, i aquest és un senyal inequívoc que ens trobem davant dun bon autor i duna bona obra. Tal és el cas de Rubem Fonseca i el seuáEl cobrador. Segurament, els lectors amb més experiència recordin haver-se llegitáEl cobrador en la traducció castellana de Bruguera. Així és comáel vàrem descobrir nosaltres ara fa uns anys, i no ens lhem pogut treure del cap fins a traduir-lo al català. Aquest recull de contes sinicia i es clou amb dos dels relats més celebrats de la llarga carrera de Rubem Fonseca: «Pierrot de la Caverna», extensa introspecció dun escriptor de tendències pedòfiles dictada a una gravadora, i «El cobrador», memorable relat on la venjança enfollida contra tot i contra tothom es desencadena en una mena de justícia poètica de sang i de plom, però també damor. No són aquests, però, els únics relats de pes daquest llibre. No podem deixar de mencionar lorwelià «Onze de Maig», o la persecució riu amunt de «Trobada a lAmazones», lesgarrifós «El joc del mort» o la hilaritat poètica d«H.M.S. Cormorant a Paraguanà». El lector descobrirà enáEl cobrador una àmplia mostra de la galeria dobsessions que conformen lunivers literari de Rubem Fonseca, curull descriptors neuròtics, funcionaris corruptes, detectius erudits i descreguts. Les baixeses de la vida urbana i la premonició i lesclat de la violència es troben en cada relat com una amenaça constant, un batec a les temples que ens sumeix en un estat dalerta permanent difícil dexplicar. Lescriptura àcida, catàrtica i metaficcional de Rubem Fonseca, directa com un cop de puny, dibuixa a la perfecció els territoris on la vida i la mort cohabiten en un equilibri sinistre que atrau i repel·leix alhora. La traducció a la nostra llengua, que arriba després de trenta-un anys de la primera edició brasilera, la signa Josep Domènech Ponsatí, poeta, traductor i llibreter que porta el Brasil tatuta a les entranyes.
