Resumen
Fins ven entrat el segle XIX, el tràfic d?esclaus entre la costa africana i Amèrica era una activitat corrent i lucrativa que alguns prohoms catalans haurien volgut esborrar de la memòria per sempre més. El mar del traïdors és una magnífica novel?la d?aventures que neix d?aquest episodi tèrbol de la nostra història. El protagonista és un metge novell i idealista que l?any 1864 fa el seu bateig marítim a bord del vaixell Verge de Montserrat. El que havia de ser un viatge comercial amb ivori, eben i espècies esdevindrà un malson quan, en arribar a Sierra Leone, el jove metge descobreix els centenars d?africans que han de ser venuts il?legalment a Cuba i a Puerto Rico (de la contraportada del llibre).
Sobta el contrast entre la innocència i l?encegament optimista i immadur del protagonista al principi de la novel?la i el trastorn que li produeix la realitat, que mai acaba d?assolir.
El llenguatge és el propi de mariners sense escrúpols ni cap mena de formació.
El noi es debat entre la fe de criatura sense base doctrinal seriosa i haver de enfrontar-se amb situacions límits de dolor propi i aliè. No sap on es Déu per més que no l?ignora. La amoralitat sexual es dibuixa com a normal entre la tripulació. El reconeixement metge que fa el protagonista a una esclava se sembla més a una dissecció luxuriosa que a un afer de medecina.
