Resumen
Amb una prosa espl&232;ndida, Josep Maria de Sagarra evoca el día, ell era un nen de vuit anys, que va voler anar a lenterrament de Verdaguer. I el descobriment, de petit, dels versos de moss&232;n Cinto, &171;lúnic poeta catal&224; llegit de deb&242;&187; en aquella &232;poca. Per&242; alhora malent&232;s i fins i tot menystingut en els cercles intel·lectuals durant els últims anys de la seva vida, i també després de la seva mort. Un Sagarra adult i lúcid super&224; aquella onada de desafecte dels iconoclastes i dels qui van convertir el cas Verdaguer &171;en un vulgaríssim motiu de demag&242;gia i de reacció&187;.<
