Resumen
El mínim que es pot dir és un trajecte vivíssim des dels anys de clandestinitat fins a avui dia amb paradesen el desenvolupament del moviment estudiantil i el nou sindicalisme obrer dels seixanta, l?amarga experiència de ladivisió dels socialistes catalans l?agost de 1966, la construcció de la unitatdemocràtica contra el franquisme,l?assoliment de la unió del socialisme català en un sol partit, el restabliment de la democràcia i la Generalitat, elretorn del president Tarradellas... Victòries il?lusionants i derrotes amargues, el llarg cicle pujolista a Catalunya iels governs d?Entesa a la Generalitat.<
