Resumen
«Em dic Kvothe. Potser has sentit parlar de mi.»He robat princeses a reis adormits als túmuls. Vaig calar foc a la ciutat de Trèbon. He passat la nit amb Felúrian i nhe sortit viu i amb la raó intacta. Em van fer fora de la Universitat a una edat en què a la majoria encara no els hi deixen entrar. He recorregut a la llum de la lluna camins dels quals els altres no gosen parlar de dia. He parlat amb déus, he estimat dones i he escrit cançons que fan plorar els joglars.»«Em va fer venir a la memoria Ursula K. Le Guin, George R. R. Martin i J. R. R. Tolkien, però en cap moment vaig sentir que imités a ningú. El nom del vent es convertirá en un clàssic segur.»The Times
