Resumen
A «so matent», és a dir, quant se sent cridar socors, els veïns han dacudir a ajudar-se i perseguir els malfactors. Sendega daquesta manera un mecanisme de solidaritat veïnal, esdevingut un veritable exèrcit popular que sinsereix amb vigor en un tens escenari de poder disputat entre el monarca, els nobles i els municipis. El sometent, així, rere la invocació de la persecució dels delinqüents, canalitza les dificultats socials i polítiques de la baixa edat mitjana i, en les centúries posteriors, sofereix com a evocador referent de la idealitzada identitat que es pretén reprendre.<
