Resumen
Delphine de Vigan té el talent de les millors narradores. És capaç d’explicar-nos les experiències més crues a través del filtre de la literatura.
Amb el pseudònim de Lou Delvig, l’any 2001, Delphine de Vigan, l’autora de l’aclamada Res no s’oposa a la nit, publicava Els dies sense fam, una primera novel·la autobiogràfica inspirada en la malaltia que va patir durant l’adolescència: l’anorèxia. Si a Res no s’oposa a la nit l’autora resseguia els passos de la bogeria materna que va marcar la seva infantesa, en aquesta novel·la se’n fa ressò a partir de la seva pròpia història, tot i que transformant-la i reinventant-la, i en una mena d’exorcisme contra la malaltia ens ofereix algunes claus de la seva experiència més personal i dolorosa. Una història honesta, gens autocompassiva. Un gran relat, en majúscules.<
