Resumen
Relat testimonial dun periodista esportiu de Detroit que, el 1995, sassabenta que un dels seus antics professors està malalt desclerosi lateral amiotròfica. Aquest fet limpulsa a visitar-lo, i així, fins a la seva mort, va a veure?l tots els dimarts, mantenint amb ell llargues converses sobre el sentit de la vida, lamor i la mort.
Lobra reflecteix una societat en la qual temes com la malaltia, la vellesa o la mort no es poden esmentar pràcticament. En conèixer la seva situació terminal, el professor va voler donar una última lliçó sobre com la mort forma part de la vida, igual que el sofriment, i com acceptar tots dos amb senzillesa i naturalitat. La relació entre autor i protagonista, feta dafecte i admiració, està explicada de forma grata, amb molta dignitat i discreció pel que fa als aspectes més durs de la progressiva invalidesa del malalt. No obstant això, la bondat natural daquest es recolza en bases poc fonamentades, inspirades en una barreja sentimental de filantropia i sincretisme religiós. Lexistència de Déu conviu amb la possibilitat de la reencarnació, els manaments cristians deriven en mantres budistes i el destí de lésser humà després de la mort queda molt difús. En definitiva, els ensenyaments que té aquest llibre, tan ben intencionats com desorientadors i superficials, responen a un vague espiritualisme, insuficient i ineficaç, que confon convicció amb fanatisme i es limita a despertar emocions vives però fugaces.
