Resumen
Aquest matí he acomplit alguna cosa que ara un misteriós imperatiu de consci&232;ncia m&8217;obliga a confessar, malgrat que em costi una mica el fer-ho, perqu&232; pot, sens dubte, apar&232;ixer en un aspecte ridícul&8230; &8212;Damunt quatre fulls de paper havia escrit laboriosament un nou article de qu&232;, en arriscat se digui, no n&8217;estava malcontent del tot. He rellegit ab calma aquest article i l&8217;he esmenat ab cura. Per&242; després, no sense solemnitat, no sense un tremolor de mans lleu, he reunit els fulls i he aplicat a un de sos angles el foc d&8217;una flama. Prest del paper i de l&8217;esfor&231; no en restaven sinó quatre cendres frívoles i dos indecisos fils de fum. Una part de la fruita havia estat, doncs, sacrificada; les ocultes puixances havien rebut son delme, ofert de bon cor; podia, doncs, esperar que el reste de la feina fóra bene&239;da. Aix&242; ocorria vora una petita finestra, des d&8217;on se veuen tres llargs camins i tres muntanyetes germanes. El cel que havia servit de fons al sacrifici guardava la mateixa blava serenitat que presenci&224;, incommovible, els sacrificis dels temps antics. Per&242; la serenitat, la santa calma, que florien al dins meu, eren encara més lluminoses i millors. &171;El quinquenni&187;, 31-XII-1910<
