Resumen
¿Algú ha dit que la vida d?un escriptor novell està exempta d?emocions fortes? El cas és que els primers anys de Manel Joan i Arinyó al món de la ploma no van ser precisament allò que se?n diu ?avorrits?. A la incipient incomprensió d?alguns membres de jurat va seguir l?apoteosi de guanyar, amb poemaris anticlericals, certàmens organitzats per parròquies i col·legis religiosos. A les seues presentacions eròtiques s?aplegaven des de pertorbats de tota mena fins a deesses de bellesa que li feien proposicions deshonestes. Dels deu o dotze editors que ha conegut, l?autor també conta alguna anècdota ?sucosa?, així com fa palesa l?admiració per alguns grans escriptors que tractà per aquella època i que ja ens han deixat: Fuster, Estellés, Pedrolo, Pere Quart, Martí i Pol, Maria Aurèlia Capmany, Damià Huguet?<
