Resumen
El final. Cruel, plaent, feliç... només són adjectius. El final que projecta els seus tentacles és indescriptible.
El jove Jan Plata ha viscut tant en tan poc temps que té la sensació que la vida és un grapat de sorra que es desfà entre els dits. El final sacosta. I no hi ha matisos: és cruel. Però la vida que ha viscut, els amics que ha guanyat, la família que ha recuperat i lamor que ha conegut han valgut la pena. La mort, o el que sigui que ha de venir, el trobarà somrient... i armat. La lluita serà sense fer presoners. Com la vida.<
