Resumen
L´anomenat Príncep dels poetes catalans, es va exiliar a Mèxic l´any 1939 i, a partir de 1945, es va instal·lar a viure a Brussel·les. Professor a la universitat, amic de Bobbio, Montale, Paz o Ungaretti, membre del govern de la Generalitat a l´exili, candidat al premi NObel: Carner actuà fins a la seva mort com un veritable intel·lectual europeu de l´època i, alhora, no deixà de publicar llibres en català ni de representar sense fefallença el paper d´escriptor-símbol d´una pàtria i una llengua desterrades. Això no obstant, la vida i l´obra de l´escriptor durant aquells anys han restat fins ara en una mena de clarobscur que aquest llibre vol il·luminar. Aquesta és la història de la vellesa d´un dels grans artistes catalans del segle vint, obsedit per combinar -en la seva vida com en la seva obra- fidelitat, universalitat i exigència.<
