Resumen
Sovint la nostra societat desestima el valor de les persones grans, ignora la prud&232;ncia, el seny i lexperi&232;ncia adquirits amb els anys. Sequipara, err&242;niament, el pas del temps amb el deteriorament de les qualitats humanes més valuoses. Teresa P&224;mies, Premi dHonor de les Lletres Catalanes 2001, q&252;estiona molts t&242;pics sobre lenvelliment, defugint tant la falsa idealització de la tercera edat com el fatalisme biol&242;gic, i desemmascara els falsos prejudicis amb qu&232; tractem els vells, conven&231;uda que ledat cronol&242;gica no sempre coincideix amb ledat biol&242;gica, ni és la vellesa un pendent que baixi tothom a la mateixa velocitat. Laventura denvellir és individual, com lestil de vida de cada persona, escollit en funció del gust, les necessitats, lambient de lentorn i les amistats efímeres o estables. La vellesa no és una q&252;estió danys, per&242; sí destat d&224;nim. Denvellir, se napr&232;n, ens diu Teresa P&224;mies, i desitja als lectors més joves que arribin a vells sense passar per la decrepitud.<
