Resumen
Lobra constitueix una paròdia sobre la societat europea del segle XX, elaborada amb una tècnica que incorpora elements del teatre de titelles fosos amb els propis de la narrativa de ficció. Quatre personatges masculins, adults i residents a París, actuen com a prototips dels europeus occidentals. A lextrem geogràfic oposat, dins del continent, J. Stalin, Nikita Jrushchov, Kalinin i altres membres del politburó soviètic representen el més emblemàtic de lEuropa Oriental durant els anys del Teló dAcer comunista. La trama discorre entre aquests dos escenaris en els quals de manera simbòlica es celebra una festa de profunda insignificança mental, a nivell dindividus i de països. El plantejament argumental és intel?ligent i el moviment dels personatges evoca la tradició satírica dels còmics de la llegua que recorrien a ledat mitjana comarques i regnes fent riure el poble a costa de les classes dirigents. Les diferències entre uns ciutadans francesos, obsessionats pel sexe i la mort i els russos, lliurats a lambició del poder, simbolitzen els dos pols datracció característics del món daquella època. Lautor ha realitzat un brillant joc literari que critica els falsos esplendors dun període crepuscular, abstret en la seva decadència i buit dobjectius orientats cap al futur. Filosofia, entre kantiana i hegeliana, política marxista i progressista, i erotisme, derivat cap a la negació de la continuïtat de lespècie, conformen un entramat ideològic versemblant en la seva simptomatologia però que no arriba a cap diagnòstic clar ni molt menys a una proposta terapèutica. Els personatges, orientals i occidentals, riuen per no plorar o queden a punt de plorar, però no surten daquesta amarga espiral. El seu sentit de la vida es resumeix en aquestes frases textuals "La insignificança ... és lessència de lexistència. Està amb nosaltres a tot arreu i en tot moment ... cal estimar la insignificança, cal aprendre a estimar-la ...... és la clau del bon humor ". Un sofisticat elogi dalguna cosa propera a la mediocritat, elevada a categoria estètica, en temps de pensament feble que rebutja les aspiracions elevades.
