Resumen
Oliver Otway Orme artista i carterista, segons es defineix a si mateix a la primera pàgina, narra a La guitarra blava la seva pròpia història, centrada en dos fets que considera especialment significatius. El primer és que després dhaver aconseguit certa fama com a pintor, va abandonar la seva tasca creativa, incapaç denfrontar-se a una tela o un paper de dibuix. El segon aspecte, es refereix a la inclinació compulsiva que des de molt nen va sentir cap als objectes que no li pertanyien, des dun tub de pintura a un petit adorn situat sobre un moble a casa dels altres. Com a culminació daquesta tendència al robatori figura el fet dhaver traït el seu millor amic, interposant-se en el seu matrimoni.
Al llarg de lacció, el protagonista, sempre en primera persona i amb predomini de la forma indirecta sobre el diàleg, analitza les relacions amb la seva dona, amb el seu amic Marcus i amb Polly, la dona daquest. En el fons del seu fracàs matrimonial i de la seva conducta adúltera es troba la mort de la seva filla de curta edat i, encara més llunyana, la del seu pare quan ell era encara molt jove. Entre el sentiment de culpa i la sensació dhaver estat víctima dun traïdor robatori, també ell, en ser desposseït per un destí fatal dels seus dos éssers estimats, per la mort prematura de tots dos, així com de les seves qualitats artístiques, la novel·la de John Banville desplega un intens autoanàlisi intimista que reflecteix les profundes contradiccions existencials. La naturalesa de lamor i de la fidelitat, la vigència del pecat i la negació del perdó, la manca de fe en la vida futura i labsència de principis morals queden plasmades amb una excel·lent textura literària, en una novel·la complexa que transita pels tortuosos senders de la desorientació vital. El contrast entre la formació cultural de Orme, patent en les freqüents al·lusions a pintors i poetes, la seva capacitat de reflexió, la immaduresa de les seves reaccions afectives i el seu afany incontrolat de posseir objectes o persones, planteja una interessant problemàtica que lautor deixa, deliberadament, sense resoldre. El desenllaç amarg, escèptic i cínic, tanca de forma conseqüent una trama ben elaborada i ben escrita però el contingut està buit de tota dignitat espiritual.
