Resumen
"Fa tres segles que la paraula catalana sestavella sistem&224;ticament contra el mur espanyol. Tres segles en el decurs dels quals homes i dones dels Pa&239;sos Catalans, vinculats a la política, les arts, les ci&232;ncies o el pensament, han fracassat en lintent dexplicar a Espanya la irrenunciable voluntat de ser del poble catal&224;. Tots els esfor&231;os en aquest sentit, plens de bona fe, han resultat fallits i han trobat sempre una única resposta: cerrazón. Cerrazón contra la llengua, la identitat i les llibertats nacionals catalanes; cerrazón per admetre que els drets dels pobles no prescriuen i que Catalunya ja era una nació molt abans que Espanya nesdevingués. [...] No hi ha nació sense autoconsci&232;ncia i tota autoconsci&232;ncia comporta voluntat dautogovern. La idea és negar lexist&232;ncia nacional de Catalunya per tal que així, redu&239;da la identitat catalana a un mer sentiment, no hi hagi cap escletxa jurídica que nafavoreixi lautodeterminació." (Del pr&242;leg de Víctor Alexandre)<
