Resumen
I cada imatge abstracta del món és tan impossible com el dibuix duna tempesta. La poesia de Tomas Tranströmer naix d´una tensió constant entre la llum i la fosca, dun conflicte entre forces contraposades: en la paraula, en la natura, en lhome. A través duna poètica rica en imatges, molt a prop del surrealisme, sempre ix a la superfície un llamp inesperat que tot ho vivifica. La psicologia, la metàfisica i la tradició literària són els altres eixos sobre els quals descansa la seua obra, una les més importants de la lírica contemporània.
