Resumen
Un escriptor és una persona normal i corrent, si de cas més sensible i, per tant, més fr&224;gil. Lescriptor no parla en nom del poble ni de la justícia. La seva veu no pot deixar de ser feble, per&242; és justament en la veu singular duna persona que hi ha lautenticitat.
El que vull dir aquí és que la literatura només pot ser la veu de lindividu, i que sempre ha estat així. Quan la literatura es converteix en el c&224;ntic del país, la bandera del poble, la veu del partit o el portaveu duna classe o dun grup, pot ser usada com un instrument de propaganda poderós i imparable, per&242; perd all&242; que és inherent a la seva naturalesa per transformar-se en un succedani del poder o del profit<
