Resumen
A mitjans del segle XIX, un gran nombre de dones de les cases pobres dels valls de La Vansa i de Tuixent, a l?Alt Urgell, van protagonitzar una aventura prodigiosa. Se les coneixia com les trementinaires perquè la trementina, una resina que s?extreu del pi roig i combat amb eficàcia el dolor, les va fer molt populars.
La novel?la conte una història humana de gelosies, enveges, amor i crims que escrita en llenguatge senzill i auster manté viva la narració fins el final. Les descripcions de la terra i la saviesa de les trementinaires coneixedores de tantes plantes remeieres són de valorar, i queda clar que la natura pot proporcionar moltes coses desconegudes o superades al nostre segle.
Humanament els personatges estan ben descrits. Tampoc sembla que se?n busqui un profund anàlisis psicològic. Es de valorar els vincles de família d?amor i de fidelitat. Resulta una mica embolicat el tema de les creences. De vegades sembla clara la fe en Déu i en els Sagraments, i també en les forces demoníaques i el seu poder. S?hi barreja també la superstició, que d?una part es menysprea i d?altre sembla substituir la mateixa llibertat.
