Resumen
Denúncia de la“violència urbana”, encerclament intensificat dels barris anomenats“sensibles”, repressió accentuada de la delinqüència juvenil i perseguiment dels sense sostre, toc de queda i“tolerància zero”, augment continuat de la població carcerària, control punitiu dels beneficiaris d’ajuts: per tot arreu a Europa es manifesta la temptació de recolzar-se en les institucions policíaques i penitenciàries per combatre els desordres derivats de la desocupació, la imposició del treball precari i les retallades de la protecció social. Aquesta obra assenyala el camí pel qual aquest nou“sentit comú”punitiu, elaborat als Estat Units per una xarxa de think tanks neoconservadors, s’ha internacionalitzat, a instàncies d’una ideologia econòmica neoliberal de la qual és l’expressió en matèria de justícia. El pas de l’Estat providència a l’Estat penitència anuncia la presència d’una nova forma de governar la misèria, que uneix la mà invisible del mercat del treball desqualificat i sense normes amb el braç fort d’un aparell penal agressiu i omnipresent. Els Estats Units han optat clarament per la criminalització de la misèria com a resposta davant la inseguretat salarial i social. Europa s’enfronta a un dilema històric entre la penalització de la pobresa i la creació d’un Estat social digne d’aquest nom.<
