Llibre de cal barber

Resumen

De petits, per entretenir lespera a cal barber, els meus germans i jo ens endúiem lectura. Aquell dia vaig jo vaig agafar el meu llibre de contes. Tenia unes il·lustracions molt ben fetes: així que lobria, mhi quedava encantat. Em parlava dun somriure robat i dun petó volador. Era extraordinari. No mhauria estranyat de trobar-me retratat en aquelles ratlles. Hi sortia un espantaocells que es deia Bernat i enraonava, un faroner solitari i un nen que es passava el dia de Nadal penjat al sostre.
La meva fantasia vivia tancada a les pàgines daquell llibre. Encara el guardo, i el guardaré per a tota la vida.
<