Resumen
La fascinant activitat dobservar i ser observat és el fil conductor daquestes cinc narracions. A personatges obsedits o rosegats per lenveja es contraposen daltres amorals i despreocupats que són com un bàlsam que alleugereix la pesantor i la duresa de la vida: A"Exactitud", la Clàudia està capficada amb la percepció de la pròpia identitat i la manera de delimitar-la. A"La finestra", la Lisa i lAdrissa sobserven sense saber-ho, ignorants que allò que veu luna és laltra cara dallò que veu laltra. A"Marxem, papà. Aquí no ens hi volen", en Bolo Biosca volser observat amb enveja i provocar aquest pecat capital és la seva màxima prioritat a la vida. A"Viciós", un hipocondríac recalcitrant viu obsedit per qualsevol signe que alteri la seva integritat física. A"Tímid", un nen incapaç de pronunciar"bon dia"veu com se li escapa la darrera oportunitat de saludar i intueix que aquesta anècdota configurarà un destí que el condemnarà per sempre a decidir-se quan ja ha perdut loportunitat. Personatges, en definitiva, que inspiren en el lector la imperiosa necessitat de vigilar-los de molt a prop.<
