Resumen
Més dun milió de persones el 15 de febrer. Mig milió el 22 de mar&231;. Fins i tot un quart de milió labril, quan la guerra ja havia acabat. I les vagues, i les cassolades, i els llen&231;ols blancs a les finestres i als balcons. Una for&231;a incontenible, pr&224;cticament in&232;dita, es va ensenyorir dels carrers de Barcelona entre lhivern i la primavera del 2003 per testimoniar un compromís global contra la guerra de lIraq. Les xifres són abassagadores, i donen fe dun estat d&224;nim col·lectiu, amplíssim, per&242; també divers. Ens parlen també del desvetllament de molts ciutadans que, fins aquell moment, shavien quedat a casa.
Toni Soler<
