La pàtria de Verdaguer i dels seus antecessors, la pàtria dels seus lectors, els del seu temps i del temps de després fins a nosaltres, és una pàtria que hem hagut de dissimular, ocultar, compartir, negar. El negacionisme de la nació catalana i del seu dret a un estat propi, fa tres segles que és imposat per la nació castellana, dita espanyola, com si fos el marc polític «natural» que per assignació correspon als catalans. Per això la perspectiva oberta aquesta tardor de 2014 demana rellegir els grans autors fundacionals com Verdaguer i és des d’aquest nou faristol que proposo de rellegir-lo.
