Resumen
Antonio Tabucchi narra la recerca duna dona a qui va conèixer molts anys enrere. Aquesta recerca porta al protagonista daquesta novel?la a recórrer primer Lisboa, després Macau, després els Alps suïssos i finalment la Riviera italiana. Durant aquest pelegrinatge, el protagonista es troba amb persones de diversa condició per demanar dades sobre la vida dIsabel des del moment en que va deixar de veure-la. Després de la seva desaparició, deguda a les seves activitats polítiques clandestines dextrema esquerra, es va divulgar la notícia de la seva mort però duna manera imprecisa la veracitat de la qual el seu antic amic desitja confirmar de manera definitiva.
Lacció comença en to realista amb el record de les rebel?lies dels estudiants universitaris portuguesos en els anys finals del govern dOliveira Salazar. Després de les primeres entrevistes, la realitat i la fantasia es fonen en un sol pla ple de metàfores i incerteses, que semblen simbolitzar el risc derror, sofriment i confusió que sempre amenaça a qui no es limita a viure a la superfície del present quotidià i tracta de remoure el passat. Lobra, publicada després de la mort dAntonio Tabucchi (1943-2012), resulta una mica desigual en el seu tractament narratiu, potser perquè lautor no va arribar a realitzar una correcció definitiva del text. Algunes de les entrevistes amb els personatges que van conèixer lenyorada Isabel estan molt ben escrites i reflecteixen amb nitidesa la personalitat de lentrevistat i els seus sentiments. Daltres, en canvi, queden difuses i entretallades, a falta duna major elaboració de forma i contingut. El mandala, paraula que figura en el subtítol i que en sànscrit significa cercle, expressa levolució en cercles concèntrics del pensament de lescriptor, de manera que la diferència entre el present i el passat acaba per anul?lar-se en un etern retorn. Sobre aquest fons filosòfic, la trama fa referència a les conegudes afinitats de Tabucchi amb postures polítiques de signe progressista i la seva actitud crítica davant el catolicisme. Aquesta última postura sexpressa en la conversa amb un sacerdot, no ben aconseguida en laspecte literari i en què es ridiculitza el sagrament de la confessió.
