Ratoli solter

Resumen

El Ratolí solter era llenyataire. Un dia, una noia el convida a menjar i el desafia a córrer: “si m’atrapes em casaré amb tu”. Quan ja estava a punt d’atrapar-la, la noia es llança al riu i el Ratolí també. Al fons del riu, un món meravellós amagava la reina de les aigües i una, dues, tres, cent qui sap quantes princeses boniques, totes iguals! Però com podia reconèixer el pretendent la seva promesa.

Un motiu que apareix amb molta freqüència, tant a la tradició europea com a l’africana, és l’ajuda dels animals per a superar proves o per a desenvolupar feines exigides pels reis o els superiors. Els animals (ocells, formigues, abelles…) es comporten de manera servicial, corresponent a la bondat dels protagonistes. En aquest cas una abella agraïda pel menjar, ajudarà el Ratolí a reconèixer la seva promesa. Aquesta mateixa prova té un paral·lel interessant en un conte popular espanyol recollit per José María Guelbenzu on una mosca ajuda un cuiner a reconèixer la princesa, entre vint-i-una germanes..

També és comú en aquest esquema la figura de l’impostor que pretén, amagant la seva veritable identitat, el reconeixement com a heroi o aconseguir el mateix èxit.
En aquest cas és un conill que pretén tenir el mateix destí que el Ratolí; però el “burlador” no serà capaç de guanyar-se la gratitud de l’abella i, tot i que la seva astúcia el lliurarà d’un càstig fatal, l’ambició i l’engany el portaran a un desenllaç que lliga amb la tradició africana dels contes que pretenen explicar l’origen de les coses, els riscos de comportaments i la relació entre els animals... Per què al conill sempre li tremola el nas?

A nivell plàstic, al conte s’hi representen dos móns, el món terrestre i l’aquàtic, a dos escenaris diferents units entre ells. Al món submarí, la Marta Torrão reflecteix un ambient fantàstic recreant un imaginari màgic, mentre que al terrestre la realitat es presenta de manera més convencional. Aquesta ambivalència apareix també a la gamma cromàtica utilitzada.

Autor: Paco Liván