Resumen
"No hi ha ni bon ni mal ús de la llibertat dexpressió, només nhi ha un ús insuficient". Lafirmació de Raoul Vaneigem dóna el to daquest assaig dedicat a la llibertat més bàsica de lésser humà. Un text sense concessions per a defensar una llibertat que, segons ell, no ha destar sotmesa a cap limitació política, moral o jurídica. Contra les veritats-santuari i els secrets dEstat, contra les lleis sobre la calúmnia, el racisme i la pornografia, lautor considera que lestupidesa i la ignomínia només es poden combatre i vèncer si es treballa per fer desaparèixer les condicions que les fan possibles. Vaneigem afirma fort i clar: "Autoritzeu totes les opinions, nosaltres sabrem reconèixer les nostres, les combatrem i aprendrem a anul·lar la força datracció del mal. (...) Les combatrem mitjançant lúnica crítica que pot eradicar-les: pensant per nosaltres mateixos..." Laposta per lús il·limitat i absolut de la llibertat dexpressió significa, per Raoul Vaneigem, que les persones han daconseguir sortir a la fi de la minoria dedat i de la dependència per tal de retrobar-se en la seva plena humanitat<
