Resumen
Per a molts conjunts musicals catalans la llengua significa alguna cosa més que un simple vehicle comunicador. Cantar en català és sinònim de resistència a la comercialitat anglosaxona i castellana, que monopolitza el mercat discogràfic tant a l’Estat espanyol com a Catalunya. Les formacions musicals radicals actuals són hereves directes de l’esperit de protesta dels cantautors dels seixanta, amb l’element comú de la llengua catalana, que avui encara és per a molts d’aquests joves músics una eina de resistència cultural i de reivindicació nacionalista. Carles Viñas analitza amb encert i amb moltes dades significatives (textos de cançons, discografia bàsica i cronologia del fenomen) el naixement i l’evolució de la música compromesa i reivindicativa, un fenomen avui a l’alça entre els joves de Catalunya.
<
