Resumen
Temps afegit, el que comença a partir duna certa edat. Espinàs en tria uns moments, i descrivint-los amb tanta brevetat com intensitat, aconsegueix que el fil de les idees, les imatges i els sentiments -i també de lestil narratiu- quedi tensat al màxim. Si Miró deia que per ser universal sha de ser local, Espinàs demostra que per arribar a lessència de la vida només li cal aturar un moment quotidià i donar-li una dimensió que reflecteix la condició humana. Espinàs observa cada moment com si disposés dun teleobjectiu dalta precisió que, alhora, és un microscopi. Aquest llibre és un autoretrat, sens dubte, però també una col·lecció dapunts penetrants sobre allò que ens envolta, i que Espinàs converteix en pura i moderna matèria literària.
