Resumen
M?atreviria a dir-vos que no hi ha vida més pura que la que brolla del cor de la natura. Les boscúries, les valls, els barrancs, els rius, les serralades, els cims..., l?esplendor de la bellesa dels quals encapritxen els nostres ulls i ens conviden a passejar-hi; ens empenyen a regressar als nostres orígens i comunicar-nos amb els éssers que hi habiten, especialment amb les aus, fidels a la terra i l?aigua, des de temps immemorials. És la veu dels nostres germans, de la consciència, que ens recorda el que som, d?on venim, i cap on hauríem d?anar, perquè som natura vivent! Les Terres de l?Ebre són natura brogent!<
