Resumen
Els records d&8217;un professor amb quasi trenta anys de doc&232;ncia li forneixen un seguit de viv&232;ncies i an&232;cdotes que l&8217;ajuden a fonamentar unes reflexions a l&8217;entorn del desconcert en l&8217;educació.&8220;Permeteu-me una consideració pr&232;via, sense la qual difícilment entendreu el llibre que teniu a les mans: crec que l&8217;educació és, primordialment, una tasca dels pares i mares que, per assolir els objectius proposats, tenen el concurs dels professors dels seus fills; discrepo, doncs, de tots aquells que consideren, explícitament o implícitament, que els principals agents educadors han de ser els mestres; penso que és inacceptable que la família delegui en terceres persones la responsabilitat d&8217;educar els seus fills.&8221;<
