Resumen
«Aparentment no passen gaire coses a Un hivern dur: un reaccionari ple de rancúnies va a dinar a casa del seu germà, es passeja vorera de mar amb una anglesa duniforme i porta al cinema dos infants que ha trobat dins un tramvia. La primera vegada em vaig admirar amb aquesta història tranquil·la demanant-me com sho feia per emocionar-me. Daleshores ençà, a cada relectura, descobreixo un detall en el qual no havia parat atenció ... De sorpresa en sorpresa, de descobriment en descobriment, Un hivern dur, per a mi, sencamina lentament cap a linesgotable». Georges Perec<
