Resumen
A la seva ressenya de Rapala, Francesc Parcerisas aconsellava: «obriu el llibre a l’atzar i sentireu com el corrent natural i treballat d’aquests versos se us endú». El mateix corrent transparent flueix ara a Una pedra sura, guanyador del premi Gabriel Ferrater de Sant Cugat. A l’ombra d’una citació inicial de Charles Simic sobre l’aparent impossibilitat d’escriure poesia, l’autor hi aplega un seguit de versos que combinen lleugeresa i densitat, trànsit i permanència. I són sempre versos, com va escriure Manuel Castaño a El Periódico, «d’algú que estima i sap fer estimar la literatura».<
