Resumen
«En Clarence va ser el meu únic amic en sentit estricte. Mimagino que hi ha gent que sestimaria més que digués alguna cosa com ara que en Clarence va ser lamor de la meva vida. També podria dir que va ser lavorriment de la meva vida, la nosa de la meva vida, el principal obstacle de la meva vida, que em va impedir assolir coses més elevades, etcètera. Puc dir, sincerament, que va ser la persona amb qui més magradava escriure a màquina, i fent servir moltes màquines diferents.» (Pàg. 104)Quan leditorial li demana que escrigui un pròleg per a la novel·la del seu difunt marit, lEdna es proposa escriure un llibre a part. A poc a poc, dins del mosaic de la memòria, va prenent forma la història dun matrimoni gens ordinari.<
