Resumen
Com diu el professor Enric Bou, &8220;Visions & Cants, publicat el 1900, és ja un llibre de plenitud. Respon a un moment especial de puresa en qu&232; el poeta, Maragall, s&180;ha fet amb un art, disposa d&180;unes tribunes públiques &8211;és escoltat&8211; i és a punt de teoritzar el seu art. Té coses a dir i sap com dir-les. Si d&180;una banda, les Visions ho són d&180;un poeta que es considera com una mena de m&232;dium, i arrosseguen una c&224;rrega emocional important; de l&180;altra, est&224; seleccionant uns temes, una mitologia, que ser&224; ampliada per d&180;altres escriptors: Carner, Sagarra i Bartra. I els Cants suposen un assaig de practicar all&242; que després reivindicar&224; te&242;ricament: la poesia popular com a suprema escola d&180;escriure com els autors an&242;nims. És, doncs, una mostra de Maragall poeta que lluita entre la passió i l&180;&232;xtasi&8221;.
<
